Aquí hi ha escrit un text, amb format resum de l’entrevista feta a Carme Subirats. Si voleu, podeu veure les paraules literals en l’àudio.

Com a primera pregunta, hem parlat sobre el que menjava quan era petita. Ha començat dient pa i després ha continuat anomenant coses típiques de l’hort. Com ara, patates i mongetes. Per continuar, hem parlat de com se sortia de festa. Ella ha respost que sortien el diumenge a la tarda. Seguint, li he preguntat el seu desig sobre com volia que fos la seva família. Volia una família que es pogués entendre amb ella. Afirma que eren molt antiquats i no evolucionaven. Tenint tot això en compte, ha dit que li agradaria una família normal – referint-se a l’estereotip del segle XXI -. Per canviar de tema, li he demanat sobre el primer cotxe que van tenir a casa. Diu que va ser un 600 a finals dels seixanta. Seguint amb la mateixa pregunta li he demanat que faci una comparació amb la comoditat entre els cotxes d’abans i els actuals. En el seu temps semblava molt còmode, però amb comparació amb els d’ara no és res. També he preguntat sobre la comparació de velocitats i afirma que abans, si anaves a més de 90 quilòmetres per hora, ja era molt. Continuant, he volgut que parli sobre com era la casa on va néixer. Era una casa de pagès que encara no tenia ni llum ni aigua. La seva habitació tenia un parell de llits vells, un bagul, un armari, una porta, i anaven amb una espelma. Tenien una cadira per tauleta. Seguidament, li he preguntat com escoltaven música. Ella ha respost que primer van tenir la ràdio i després van tenir un casset. Canviant de tema li he demanat quan va anar al cinema i com era. Ella tenia 12-13 anys amb una cosina seva de St. Hipòlit. Només se’n recorda que era una pel·lícula d’unes monges i que la gent plorava. Eren butaques de fusta. En les últimes preguntes, una era “Quines coses no tenies quan eres una criatura que ara tenim?”. Amb el que ella molt ràpidament ha respost “Pràcticament res”. També ha afegit que el que hi havia abans era el bàsic per sobreviure i a part d’això, almenys la seva família no tenia pràcticament res. Per acabar li he preguntat si la seva qualitat de vida havia augmentat. I ha dit que sí.

Fins aquí el resum.

Categories: Entrevistes